6 - Neonazis a Israel

Una ullada a webs com aquest:
66@wcbs.dayport.com

I com aquesta notícia, moltes altres sobre el tema. És per morir-se de riure.
Talment les Elite Korps de les Waffen SS, igualets.

Resulta que a Israel proliferen grups de neonazis vandàlics amb creus gamades, que reparteixen llenya i fan destrosses a tort i a dret. Em cargolo de riure com mai.

Em deia l'altre dia un conegut que havia vist la notícia, que era una paradoxa curiosa que sorgissin nazis a Israel.

La cosa no és ben bé així. La veritat és que ben mirat no és tan sorprenent que hi sorgeixin ocellots d'aquests.
Seria sorprenent que hi sorgís el partit nacionalsocialista, això sí.

Aquests nois desarrapats són joves abandonats i maltractats pel sistema, que no han estat educats, que ningú els ha ensenyat res, que traginen una frustració galopant, que veuen el futur magre, que no s'identifiquen amb res ni ningú i que acaben agrupant-se amb colles per adquirir una mica de personalitat. En comptes de fer alguna cosa positiva, de manera inconscient acaben maltractant el culpable de les seves frustracions: la societat, de la qual no se senten part.

Són l'exemple de com l'energia d'una persona, que pot arribar a fer coses sublims, al no tenir les pautes per ser canalitzada, s'escampa com un globus que esclata. Com deia Salvador Dalí: tota rosa neix d'una presó.
Només surten crits, exabruptes, cops, etc. Una colla d'inútils, en definitiva, carn de canó del capitalisme desbocat, resultat de les polítiques que imperen allà on viuen.

Van tan perduts, que tot i que s'envolten de simbologia nacionalsocialista, no saben del què tracten, ja que l'associació simplista del nacionalsocialisme amb la barbàrie és un concepte de postguerra, fruit de la manipulació.
Curiosament, anant contra el sistema, el què fan és fortificar-lo ja que embruten el significat de l'única ideologia que realment fa por als qui remenen les cireres i en concret al lobby jueu.
Tot un entrellat símbols, actituds i significats molt interessant per ser analitzat semiòticament.
Serà per això que proliferen, fins i tot a Israel on, si bé causen alguna molèstia als ciutadans, en el fons legitimen i rubriquen la seva estratègia universal de manipulació: el victimisme a través de la demonització de l'adversari.

L'alemanya nacionalsocialista tractava els seu joves com mai més s'ha tornat a fer a Europa i, per tal de que no pugui ressorgir aquest fenomen, s'ha associat el nacionalsocialisme amb aquesta púrria decadent de qui en diuen neonazis per una qüestió simple de desprestigi.

El nacionalsocialisme ha estat l'únic sistema polític que s'ha enfrontat seriosament als tentacles de la banca internacional i a les multinacionals i, de resultes d'això, ho va haver de pagar molt car. L'atac constant de què són objecte encara avui, dia rera dia ve d'aquí. Lo de l'Holocaust només n'és un pretext.

Per això no m'ha estranyat gens que sorgissin neonazis a Israel. Perquè en certa manera es podria dir que l'estètica i "filosofia" neonazi, el fenomen social, és un invent jueu, una pura tergiversació.

A l'Alemanya dels anys trenta, la creu gamada no tenia res a veure amb aquesta colla d'inútils. Com tothom sap, s'associava a tot el contrari. La joventut, modèlica i disciplinada, com cap altra se n'ha vist des de llavors. Per això i per tota una sèrie de raons en la mateixa línia, els seus dirigents van arribar a tenir un suport popular massiu gairebé unànime com no s'havia vist mai abans i que no s'ha tornat a veure mai més des de llavors.

I aquest invent que han creat ells mateixos ara els ve a casa a tocar els dallonses.

De què s'estranyen? Si és de pura lògia.

Que ningú no s'esveri. Neonazi no vol dir nazi. Els neonazis són incompetents, inofensius i mesells, incapaços de portar a terme cap objectiu. Amb quatre barrabassades ja en tenen prou, i després callen i busquen feina per pagar els rebuts de la Visa a final de mes.
Els nazis no tornaran, res ho fa presagiar, encara que ja estaria bé que ho fessin algun dia i posessin a uns quants responsables d'aquesta misèria en solfa.

Vull deixar clara una cosa:
Si algú pot arribar a pensar que aquest blog està fet per un nazi, que es tregui aquesta idea del cap. El què passa és que em vaig afartar de sentir insults i especulacions victimistes sense parar contra aquesta gent per part d'aquesta altra gent, que no tenen ni la més mínima credibilitat. Els atacats, sempre en silenci, van anar despertant la meva curiositat.
A partir d'aquí vaig anar descobrint un rosari de coses positivíssimes que tenien i, no me n'amago, els he anat agafant simpatia. Ara, que quedi clar: a mi el tema em toca de lluny. Només els tracto amb simpatia per compensar l'agressivitat amb la que són atacats injustament dia a dia.

De dues coses n'estic del tot segur: Que hi ha una infinitat de coses d'ells, molt interessants, que es podrien aprofitar avui dia, i que les monstruositats de que se'ls acusa impunement són indiscutiblement exagerades.

5 - Antisemitisme? antisionisme? ni una cosa ni l'altra

Article aparegut a El Periódico de Catalunya el dia 27 de gener de 2010.

«Catalunya concentra l’índex més gran d’antisemitisme de la Unió Europea». Aquesta és la denúncia que va fer ahir al Parlament el rabí David Libersohn, que va parlar en nom de la comunitat jueva que viu a Catalunya en l’acte d’homenatge a les víctimes de l’Holocaust. Va ser un acte bla, bla, bla.

Deixant de banda que és una mentida com una casa, aquestes declaracions tenen una intenció clarament insultant. És una flagrant incitació a l'odi, que vingui un foraster al Parlament i ens insulti d'aquesta manera. És clar que, aquesta gent, de tota opinió que no sigui dir que sí de tot el que ells propaguen, en diuen incitació a l'odi o antisemitisme... i ningú s'atreveix a protestar.

Tothom sap que a Catalunya no hi ha cap mitjà amb una mínima difusió que exhibeixi ni el més petit indici d'antisemitisme. És fins i tot sorprenent la unanimitat a l'hora d'abordar temes jueus en general si exceptuem notícies que venen del conflicte amb els palestins.

Es dóna la circumstància, però, que aquestes notícies crítiques relacionades amb Palestina vénen, en packs controlats, dels Estats Units, on, com tothom sap, els mitjans de comunicació més importants són en mans de la minoria jueva. Si no volen sentir res que no els agradi només han d'enviar notícies diferents i la "premsa lliure" d'aquí les farà públiques com sempre.

Pilar Rahola, una espècie de Charles Bronson local en plan
"Yo soy la justica". Que pensi lo que vulgui, de veritat, però
el seu posicionament furibund en el tema comença a fer catipén.

La parcialitat de TV3, amb l'assortiment de reportatges
de jueus, totalment tendenciosos, també atufa.
No cal que se'ls carreguin, però aquestes menjades de coco tan
abusives, tampoc. Potser aniria bé una mica més d'imparcialitat,
de neutralitat en temes com aquests, que no ens toquen de ple.

J. B. Culla insisteix a donar-nos la murga amb l'Holocaust i els nazis any rera any. És com una obsessió. Potser ell és masoquista i li agrada aquesta versió mediàtica de la cançó de l'enfadós en plan gore però, si us plau, Culla, para una mica. De veritat que cansa. Quan el veus ja penses: a veure quinade nazis i jueus ens posarà avui? I no falla. Per a ell, el segle XX es redueix al'Alemanya dels anys 30 i 40 i als temes jueus. És com un malson obsessiu, una espècie de déjà vu constant com el rosari, el "cuentu de la Maria Salamientu", el ciclista de pega, , etc.

I no s'hi val a dir que la microscòpica llibreria Europa del Carrer Sèneca és un exemple de la difusió de l'antisemitisme a Catalunya perquè essent l'única que tracta temes que a ells no els agraden, a més de petita i residual, té tots els canons de totes les institucions apuntant-la com si fos un perill, i la fan servir de cap d'esquila sempre que els convé, per donar-se publicitat.

No obstant, com assenyala Oliver Stone,
l'ase dels cops oficial és un altre:
"declaracions escandaloses d'Oliver Stone"

De fet, assenyalar aquesta llibreria com a perillosa, funciona a la perfecció com a recurs recurrent a l'hora de buscar legitimació, i periòdicament l'anomenen quan els convé fer bullir l'olla. Pràcticament ningú sap on és aquesta llibreria perquè, si alguna cosa és, és discreta, a més d'anar curta de pressupost, com és fàcil suposar.
Val a dir, i per tancar aquest tema de la llibreria, que se'ls acusa bàsicament de vendre llibres (ja veus quina cosa tan truculenta) que difonen la justificació de l'Holocaust. Això és totalment fals. Precisament defensen que l'Holocaust ha de ser revisat i obert al debat ja que hi ha innombrables proves de la seva falsedat. No el justifiquen ni el defensen. Un debat del tot impossible avui dia. Dit això, seguim.

De totes maneres s'ha de tenir clar que
criticar el què fan els israelians amb els palestins no és antisemitisme.
En tot cas, podria ser antisionisme, però no antisemitisme.
I segurament, ni tan sols això.

Es pot criticar, per exemple, la política dels Estats Units sense ser antiamericà. Es poden criticar els abusos de l'Imperi Britànic, que motius no en falten, i no ser, ni de lluny, antianglès.
Les persones que s'escandalitzen amb el que passa a Palestina no ho fan, la immensa majoria, per antisionisme ni molt menys per antisemitisme. Senzillament no els sembla bé el que veuen ara. Pretendre que una crítica, més o menys mordaç, i més en temes peluts com aquests, bèl·lics, amb morts, etc., sigui antisemitisme és una frivolitat insultant que els desacredita i posa en evidència de manera flagrant als qui se'n defensen fent veure que és un atac fruit de l'odi irracional.
Els crítics amb Israel ho són per pacifisme, per defensa dels drets humans, per solidaritat, per rebuig a la violència, perquè són d'ONGs determinades, germanetes de la caritat, defensors dels pobles oprimits, etc. Gent que s'escandalitza i es mobilitza amb notícies d'aquesta mena i que n'hi ha a totes les cases.

Manifestacions de suport al poble de Gaza a Barcelona.

A la vegada m'hi jugo un peix que la gent que, després de mirar la tele, se sent solidària amb el poble palestí, també se sent solidària amb tot el tema jueu de l'Holocaust segons el pinta la televisió. I si això és així, llavors és clar que no es tracta d'antisemitisme.

Manifestació de suport a Israel davant l'ambaixada d'Israel a Madrid
i una d'antinazi a Barcelona.

Veiem quatre fotos de moviments populars dins del mateix estat amb signes marcadament oposats però que responen a un mateix tipus de gent, actituds i motivacions socials. Si es convoqués una manifestació per commemorar el sofriment de les víctimes de l'Holocaust, segur que hi podria assistir gent de totes les quatre manifestacions anteriors barrejats.

Estic segur que aquest sòmines d'en Saura el podem veure tant anant a una manifestació de suport al poble de Gaza com deixant anar la llagrimeta mentre s'empassa "La llista de Schindler" quan arriba a casa després de la manifestació. I tant una cosa com l'altra li semblen legítimes.

Qui sap, potser l'astracanada dels "Inglorious basterds" el deu ofendre mentre es solidaritza amb el sofriment de pobres alemanys perdedors, víctimes a mans de salvatges sàdics però, la veritat, ja m'estranyaria. De segur que, en el fons, troba el tema totalment legitimat però, potser sí, amb un pèl massa de sang i fetge pel seu gust.

Les declaracions d'aquest rabí han de ser denunciades per extremadament ofensives, gratuïtament falses, obscures, malintencionades i a la vegada obertament tendencioses.
D'entre tots els antisemites que diu que hi ha a Catalunya, d'entre els representants del poble i les seves institucions, segur que no s'ha generat ni la més mínima resposta, vés per on. El rabí va vomitar sang, va esquitxar tots els presents i res, muts i a la gàbia. A quina colla d'antisemites s'enfrontava!!

La paràlisi és tan gran, que al final ells mateixos han d'intervenir-hi:
http://www.vilaweb.cat/acn/ultima-hora/3682654/comunitat-israeliana-barcelona-nega-catalunya-sigui-regio-antisemita-deuropa.html#

El dia que es pugui parlar lliurement de temes tabú com l'Holocaust i als mitjans de comunicació hi aparegui gent explicant coses que ara és inimaginable fer-ho, a veure què dirà aquest rabí. A lo millor s'autoimmola davant de tothom.

Si li fa falta benzina, que sàpiga que per Internet es poden
ubicar fàcilment les estacions de servei més pròximes.

Jo crec que, amb lo pacífic i inofensiu que sóc, si podés tenir un dinar amb ell i fer petar la xerrada, amb quatre coses que li diria el faria posar de tots colors fins al punt de que és possible que m'acabés agredint en "legítima defensa" com acostumen a fer. No crec que m'arribés a llançar àcid a la cara o a fer-me explotar el cotxe o la casa, o a enviar-me uns sicaris, com li ha passat a tanta gent.

Vegem-ne un llistat dels més famosos:
http://www.zundelsite.org/victims/victims_of_zion.html

Per precaució seria caut i procuraria no portar la situació al límit. Però, ho sé per experiència, el trauria de polleguera només fent-li preguntes amb tota educació, sense fer ni la més mínima afirmació categòrica. I sempre amb veu baixa i si pot ser amb expressió de supervivent d'Auschwitz, per demostrar-li que sóc bona persona i que no cal que em pegui.

jo crec que, si aconseguís imitar aquesta cara,
no tindria pebrots per agredir-me, espero

Si aquest rabí és capaç de dir això de Catalunya i en ple Parlament, amb el servilisme al lobby jueu que planeja per damunt de tot el país -de fet, de tot el continent- i de la classe política en pes, tant de dretes com d'esquerres, com no s'hauria de posar amb algú fent-li quatre preguntetes ben senzilles, acostumat a anar dient-la grossa sense que ningú gosi obrir la boca.
De ben segur que em veuria com una mena d'Àngel Exterminador, un incitador a l'odi, un hate monger, que en diuen, o alguna lleugeresa per l'estil. Al final sempre acaben alçant la veu, perden una mica el control i les formes perquè no estan preparats per contestar i, això sí, amb una cara de mala llet que cap altra cultura al món pot imitar.

4 - Un petit estudi de les cares

És interessant veure com, aguantant la mateixa caigua de celles, es poden interpretar tants papers.

La marca Holocaust té el copyright d'una expressió que es repeteix en tots els seus protagonistes. Com més testimonis de l'Holocaust acrediten ser, més s'assemblen.
Setanta anys després d'haver sobreviscut, no com altres, i d'haver cobrat milions per indemnitzacions i conferències, segueixen consternats. El seu sofriment no els abandona i no poden evitar treure's la cara de ressentits.
L'Holocaust devia ser una cosa terrible ja que tots coneixem múltiples casos de famílies que han passat calamitats semblants, on s'han afusellat parents de la manera més salvatge i injusta, on hi ha hagut accidents amb diversos morts, gent que ha passat per diversos camps de concentració i que han vist morir de manera dramàtica els seu éssers més estimats, gent que va passar de tot, que va sofrir mutilacions i que a més van perdre la guerra quedant a la ruïna, i ni de lluny fan aquesta cara de sòmines.

Alguns exemplars destacats:

Simon Wiesenthal (un dels millors) no necessita carta de presentació.
Com es pot veure, com més vell es feia, més el torturava el record.


Enric Marco (un aprenent i ex-president de l'Amical Mauthausen).
La veritat és que si bé el Wiesental fa mitja por, el pobre Marco fa mitja pena. I és que no hi ha nivell per comparar. No obstant, s'hi esforça, s'hi fixa, com el mussol de l'acudit, però no hi arriba. I encara que hi ha qui diu que, si el que fa tot el que pot i no hi arriba no està obligat a més, la realitat és que Wiesenthal va morir forrat de duros i condecoracions i en canvi el pobre Marco l'han fotut al carrer per burro.


Leon Greenman, supervivent després d'un periple per 6 camps d'extermini, torna a Auschwitz i, com es veu a la foto, queda garratibat.
Sort que entre els camps on va esquivar la mort no s'hi contava el camp de la bóta, perquè els queia una mica lluny. Sort perquè, dels que van passar pel camp de la bóta, no en va quedar cap supervivent. Els alemanys, molta fama, molta fama, però també fallaven.
És ben veritat que la realitat supera la ficció. Flash Gordon, al seu costat, es queda curt.


Una altre testimoni, en aquest cas, de la faràndula cañí: Ramiro Santisteban.


The Israeli arms dealer Shlomo Zabludowicz
(en anglès queda més autèntic) en plena consternació,
forrat de pasta després de vendre armes a
Franco, Pinochet i Homeini.


L'especialista en supervivència J. Vándor.


Harry & Bella Taichman, altrament coneguts com "El quejío de Sión".
"Today we mourn, tomorrow they will forget" és la seva divisa desconsolada.
Un tenaç matrimoni capaç de sobreviure, tots dos, diversos anys en mans d'exterminadors sanguinaris. Sembla impossible, però es veu que va ser així.
Ara, de forget, res, com més va més se'n parla a la tele i diaris. És un tema de rabiosa actualitat en constant creixement.


Yitzhak Ganon, que després de sobreviure als experiments
del Dr. Mengele, afirma que no ha pogut visitar mai més un hospital.
Qui sap, potser els experiments del doctor li van donar aquesta salut de ferro.

És sempre una mirada perduda amb la que pretenen fer veure que és el resultat d'haver estat testimonis de la cosa més horrible del món. Però la veritat és que aquesta mirada consternada que defuig el diàleg i que fa d'escut contra les preguntes que no volen sentir és, a la seva base, fruit de la mala consciència que de tant en tant els ve a visitar en forma somnis, barrejada amb la por de quedar en evidència davant d'un tribunal honest que tard o d'hora ha de venir. Això sí, segurament quan això passi, els milions de supervivents ja seran al prestatge i, com aquell qui no vol la cosa, s'hauran passat mitja vida vivint del "cuentu" a costa de milions de persones innocents, embrutant el nom dels seus familiars i corrompent les seves institucions.

És clar que, encara que domini aquesta expressió de llondro, hi ha petites variacions.


Odi amenaçador, furor maligne.


Obcecació exterminadora i intolerant.


El numeret del tatuatge.
Desconcerta una mica veure l'orgull amb el que l'ensenyen. Estic considerant la possibilitat de fer-me'n un. Segur que a més d'un li ha passat aquesta idea pel cap.
Amb el moviment sistemàtic que fan per ensenyar el tatuatge, de manera totalment incosncient, el seu subsconcient ens fa botifarra.
No sóc jo qui s'inventa aquestes coses. Això de l'inconscient i del subconscient ve de del Freud i de Jung.


La llagrimeta, molt suada però encara útil, etc.


Elie Wiesel, fidel als seus principis, no surt mai del patró inicial, el de les celles caigudes de l'avi honorable. Com a un dels creadors del mite, es manté ferm en una de les característiques fonamentals, marca de la casa. I no sembla que hagi de canviar mai perquè això dóna, tu diràs.

Sense variar gens és capaç d'interpretar tots els papers de l'espectre del xou que han muntat sense gairebé canviar de cara.

Observem-lo....

Posseïdor de la veritat

Humil


Xarlatà












Aquesta és de les més bones:
Descrivint coses indescriptibles, fets atroços, batalletes


Al·lucinat, paralitzat pel dolor, profetitzant retorns del mal


Amable amb el servei


A punt de "rujar" rememorant el què ha hagut de suportar en aquesta vida, encara que no hem de descartar la possibilitat que siguin simples arcades pet fet d'haver-se mossegat la llengua

Honorable millonetis burgès (molt bona, la caiguda de cap)

Messiànic

Cansat d'eixe món injust i de tanta maldat














La seva bondat l'impulsa a posar bona cara....














...però el record de les atrocitats que ha viscut el domina i no ho pot evitar




En definitiva, un bon home. Com per ficar-lo a casa, vamus!!

3 - Noè: una icona irrepetible

Juntament amb Elie Wiesel, l'altre personatge que m'apassiona -i potser més- és el patriarca Noè.

Ens ensenya la Bíblia que Noè va ser capaç de salvar-se d'un xàfec tan descomunal de resultes del qual no va quedar res viu a la terra i ni tan sols van poder flotar la resta de les barques dels pescadors i mercaders de l'època de tot el món. Tampoc els vaixells de guerra, que tothom sap que si estan fets a prova de bomba segurament també ho deuen ser a prova de pluja. En fi, seguim.

Tal com ens mostra la imatge, potser les mànegues van ser
la causa de l'enfonsament de totes les altres barques.

De totes maneres, pensem que Noè tenia el favor de Déu i que el Diluvi devia ser tan desproporcionat i fora de lloc que, qui sap, potser és possible que s'enfonsessin totes les altres barques. I és clar, si Déu tria que et salvis tu i els altres no... en definitiva, donem-ho per bo.

Ara bé, hi ha coses de Noè que m'encenen. Les enumeraré:

Noè pecador corrupte?

• Per començar i pensant que havia estat triat per, amb la seva família, crear un món nou sense pecat, la tria és errònia. El pecat i la corrupció dels seus descendents (forçadament fruit de l'incest i decadents creuaments consanguinis) va tornar a regnar sobre la terra de seguida.

No només entre els seus descendents va proliferar el crim.
S'ha demostrat que molts animals també van ser triats amb criteri discutible.

Un farsant?

• Va ser Noè un farsant prou hàbil per poder enganyar Déu? Potser Déu confiava en ell i es va deixar enganyar. Sembla una possibilitat força verossímil.

No és descartable que portés un roc a la faixa o,
en tot cas, a la túnica.

Conspiarador?

• Va ser l'extermini hiperholocàustic del Diluvi una conxorxa mafiosa entre Déu i Noè per repartir-se el món? No és una possibilitat a descartar que tots dos portessin males intencions i actuessin d'acord, eliminant tota la humanitat per repartir-se el pastís. De fet tots som descendents de Noè i en el fons, fins i tot després de tantes generacions, portem encara un petit dimoni a dintre, encara que no ens agradi reconèixer-ho i girem la cara quan veiem el què som capaços de fer segons les circumstàncies. Pensem, per exemple, en atrocitats com el genocidi alemany perpetrat impunement després de la guerra per les democràcies occidentals, el llançament de bombes atòmiques a ciutats, la publicació de llibres incitadors a l'odi com "Night", d'Elie Wiesel, etc.
  

Impressionant document on queda registrada la mala voluntat d'una
família de pecadors, que, no tenint-ne prou amb el què havien fet,
a sobre intentaven colar-se a l'Arca amb tota la cara dura.

Error diví?

• Era Déu (m'inclino més per aquesta teoria) un inútil tan gran per fer pagar als altres els seus propis errors i per tant també s'equivocà al fer la tria de Noè? Tenia Déu pa a l'ull? Tot sembla indicar que sí. Recordem que Déu s'equivoca sovint i ja des del principi. D'això en parlarem un altre dia.

Des del Gènesi, incomprensiblement, Déu va començara fallar de
manera alarmant. Sense anar més lluny, un dels àngels, Llucifer,
li va sortir defectuós i creà l'infern. Vist en perspectiva, sembla
que el Diluvi va ser pitjor que l'infern.

Mentider

• Que Noè va enganyar conscientment Déu i no va complir els seus preceptes és evident si tenim en compte detalls, documentats al la Bíblia, com que molts animals antediluvians com el gripau, la serp, l'aranya, designats per Déu com a malignes al Levític, a l'Antic Testament, van sobreviure el diluvi, necessàriament refugiats a l'Arca. Serà possible que Noè tingués la barra de saltar-se a la torera els preceptes del Salvador (salvador d'ell, s'entén) en un moment crucial com aquell? D'altra banda caldria preguntar-se com és que Déu va crear animals malignes, però, en fi, aquest és un altre tema.
  

Milers, qui sap si milions, d'espècies van haver de quedar per força
condemnades a l'extinció a causa de les reduïdes mides de l'Arca.

Ocultador insolidari

• Noè va amagar l'existència d'Amèrica, Austràlia, les Galàpagos, Nova Zelanda, etc. Tots els animals endèmics d'aquestes parts del planeta que van anar essent descobertes per cristians a partir del segle XV els havia salvat, per descomptat, Noè.
  

Important document on es certifica l'embarcament de
cangurs (Austràlia), rinoceronts, zebres (Àfrica),
mapatxes (Amèrica del Nord), llames (Sud-Amèrica), entre altres.

• De tot això no va dir res a ningú. Sabia que la terra era rodona i no ho va dir a ningú. Sabia on eren Amèrica, Austràlia, i no ho va dir a ningú. Imaginem com es devia sentir el capità Cook en veure el primer cangur i adonar-se de seguida que Noè se li havia avançat.

Cook va quedar molt contrariat però, si un es posa
a la seva pell, és fàcil fer-se'n el càrrec.

Els cangurs portaven allà, efectivament, molts segles.

Segons ha quedat registrat a les cròniques, embarcar
els cangurs sembla que no va ser una empresa fàcil.

Racista

• Però hi encara una cosa més grossa: La Bíblia ens mostra clarament que aquest jueu anomenat Noè va ser un racista redomat fins a extrems inconcebibles. Qui sap si no va ser el primer racista de la història, l'inventor del racisme. Veure les evolucions del poble jueu al segle XX juntament amb part dels seus cosins cristians (els neocons nord-amenricans entre altres) sembla corroborar aquesta teoria, encara que és evident que caldria estudiar a fons aquesta idea, no fos cas que caiguéssim en errors a causa de la precipitació. Però bé, aquest tema deixem-lo ara. Com si no n'hagués dit res. Seguint amb l'inefable Noè, els seus racisme i intolerància queden registrats a la Bíblia com a primer testimoni de la incitació a l'odi racial quan se'ns ensenya que, dels humans, només es van salvar ell i alguns parents propers. I els negres? I els indis, xinesos, esquimals, etc? on eren, d'on vénen? Evidentment anaven per parelles a les bodegues de l'Arca, amuntegats amb els altres animals. Noè no els considerava persones. Davant d'això no tinc paraules; sobren els comentaris.
  

Davant d'un farsant corrupte com aquest, Elie Wiesel es queda curt, com un principiant. Però és evident que va darrera del seu mestre i el seu model l'inspira.
Estimat Wiesel: et veig bé, ple de salut i fermesa. Vols emular el teu ídol i t'hi esforces. Has conquerit i destruït moltes parcel·les de la dignitat humana i encara et sents amb forces per seguir a la càrrega. Admiro la teva tenacitat però també t'haig de dir que no crec que superis mai el teu mestre Noè. De moment conforma't amb passejar el gosset i la truja.