dimarts, 2 de febrer de 2010

8 - Elie Wiesel, víctima d'un nou Holocaust

"Quien roba a un ladrón, cien años de perdón". Potser aquesta frase fruit de la saviesa popular hauria de ser el punt de partida de l'estratègia de la defensa dels advocats de l'estafador Bernard Madoff.

Segons sembla, el jueu Madoff , amb la seva estafa, ha esquitxat a moltes entitats benèfiques jueves, entre les quals es troba la Fundació Elie Wiesel (FEW).

Caldria preguntar-se què és això de les entitats benèfiques i, en concret, jueves. Posem per cas que sortís una notícia que fes referència a entitats benèfiques nazis, per exemple. Cert sector, potser majoritari, de la societat consideraria una contradicció la relació dels conceptes nazi i benèfic. No obstant podria ser perfectament una organització benèfica, evidentment.
Coneixent una mica el tarannà d'aquesta gent, de segur que hi ha també un altre sector de la societat que pot considerar contradictoris els conceptes jueu i benèfic, i més encara quan porta el nom d'Elie Wiesel.

Consideracions a part, el concepte benèfic, si no va acompanyat de cap altre descripció, és un concepte molt general i pot voler dir moltes coses. Es pot ser benèfic amb algú determinat, amb la societat en general, amb la lluita contra el canvi climàtic o contra el càncer, amb els animals, amb la tia Maria, etc., i, per descomptat, amb un mateix.
Val a dir que la FEW es diu Fundació Elie Wiesel per la Humanitat.



Fotografia d'Elie Wiesel amb la seva dona al web de la FEW.
Tal com es veu, a ella també se li ha encomanat aquella mirada
perduda de supervivent de l'Holocaust.
Si tots dos feien aquesta
cara de desvalguts abans de perdre els diners,

vés a saber quina en faran ara.


S'especifica més endavant que té la missió de combatre la indiferència, la intolerància i la injustícia mitjançant diàleg internacional i programes enfocats a la joventut que difonen l'acceptació, la comprensió i la igualtat. "Catch'em while they're young".
O sigui, fum. Conceptes vagues i suats, en la línia dels dels polítics quan diuen coses com que volen "polítiques socials més justes", etc., que equival a no dir res, amb la de coses concretes que podrien dir. I ja que hem parlat de la tia Maria, sembla que la descripció dels objectius de la fundació, sensiblers i barats, va adreçada a fauna d'aquest nivell, encara que a les ties Maries no els sobrin massa diners de la seva pensió a final de mes per fer donacions milionàries. Total, que no cola, que se't veu el llautó, Wiesel.

Tot i que tècnicament és correcte que una fundació inverteixi el seu capital, el fet que la FEW s'hagi vist involucrada en l'escàndol, encara que sigui com a víctima, no deixa de ser una mica revelador, o com a mínim sospitós. Diguem-ne que fa mal efecte. Fa mal efecte que una institució que recapta diners de donacions altruistes (és així, no?) es dediqui a invertir aquests diners, una pila descomunal de milions, en operacions de màxima especulació en un cercle on només hi entren els més rics dels rics.
El tema és tan escandalós com si ens arribés la notícia que la mare superior d'un convent de clausura ens vingués plorant perquè els diners dels feligresos de la seva congregació, que anaven destinats als nens dels barris pobres, s'haguessin perdut a la borsa.

La quantitat de milions que ha perdut la fundació ascendeix, segons consta al seu web, a 15,2 milions de dòlars. Deixem-ho aquí.


Per qui es vulgui entretenir amb el tema, a Internet hi ha centenars d'entrades on hi trobarà informació, i moltes van acompanyades de dades molt sucoses.

http://www.portfolio.com/executives/2009/02/26/Elie-Wiesel-and-Bernard-Madoff/

http://www.elmundo.es/mundodinero/2008/12/25/economia/1230199027.html

Fa gràcia aquesta última, que es fa ressò d'un comentari d'Elie Wiesel que diu que podríem estar davant de "l'estafa més gran de la història". Potser no se'n recorda del best seller d'Arthur R. Butz "The Hoax of the Twentieth Century". Aquest honor ja estava adjudicat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada