dilluns, 29 de març de 2010

21 - Una mica de respecte, si us plau



Anava conduint mentre sentia una entrevista per la ràdio al Sr. Ricard Fornesa, a qui dues entrevistadores li anaven fent preguntes i l'adulaven, embadalides, com si fos un profeta. L'entrevistat sintetitzava el tema de la crisi econòmica més o menys de la següent manera:
  • L'Estat és el principal responsable de la crisi per ser el principal morós del país.
  • Aquesta morositat crea manca de liquiditat i inseguretat.
  • Amb aquesta inseguretat els bancs i caixes no poden donar crèdit ja que, evidentment, suposa un risc que no han de córrer.
  • Si l'estat fes circular diner, no existiria el problema actual i per tant les caixes i bancs podrien tornar a donar crèdit, i tots contents.

Em pregunto quina lògica té, des del punt de vista del ciutadà que es troba escoltant la ràdio, que si es donés el cas de que l'estat eliminés el seu deute, pagant a tothom que se li deuen diners, aleshores els bancs haurien tornar a donar crèdit.

Si tothom tingués els diners que ha de tenir...
per què la gent hauria de necessitar dem
anar crèdit?

El que haurien de fer els bancs és donar-nos interessos pels nostres estalvis, amb els quals ells podrien fer negoci invertint-lo on creguessin convenient i deixant-los a crèdit a qui no en tingui.

El sector bancari s'ha convertit en una cosa totalment a la inversa del que era tradicionalment.
Si no fa gaire temps el banc rebia amb interès el client (no oblidem aquesta paraula i el seu significat) que els portava un determinat capital, avui dia això ha canviat. Obrir un compte en una oficina bancària no és una cosa gaire ben vista per part del banc. S'ho prenen amb absoluta apatia i, segons com, amb un cert aire de menyspreu com si se'ls vingués a molestar. No sé quina cara deuen posar si hi vas a ingressar mil milions, però com que de moment no és el meu cas, no en faré especulacions.

Avui el banc, a diferència del que ha fet tradicionalment,
no està interessat a
rebre dipòsits de diners
sinó a rebre gent sense diners.


Fins fa poc, el pobre portava les monedes a la butxaca i el ric (i el no tan ric) anava al banc a guardar els diners i cobrar-ne l'interès. No obstant, avui, si vas curt de diners, benvingut al banc.

Si en tens et miren com dient: I tu, que no saps que això de tenir estalvis està passat de moda? d'on surts tu amb aquestes misèries desfasades? Els diners els hem de tenir nosaltres i si vols comprar qualsevol cosa, encara que sigui canviar les rodes del cotxe, vens aquí, com fa tothom, els demanes i nosaltres te'ls deixarem.

El concepte
"Caixa d'estalvis"
s'ha quedat antiquat i s'hauria de canviar per
"Caixa de crèdit al consum".

"Caixa de pensions per a la vellesa"
es podria canviar per
"Caixa de plans de pensions per a joves".

El banc
hauria de deixar-se de dir banc
i adoptar definitivament el nom més escaient d'
"entitat financera"

a seques, que és el que real ment és.

Jo tinc tres comptes en un banc determinat, i quan m'envien l'extracte per a la declaració de la renda, els interessos de capital són del 0,00000% (cinc decimals) periòdica pura. Personalment em prenc aquests cinc decimals com una provocació ja que amb un zero pelat ja n'hi hauria prou... en fi.

Del què deia el sr. Fornesa respecte a la morositat de l'Estat, molt bé, però i de la

morositat dels bancs?

Avui dia, després de tots els avanços tecnològics, la disposició dels diners d'un taló ingressat suposa la mateixa demora, o més, que fa vint anys. Una transferència, si fa o no fa, també. I tots sabem que podria ser una cosa literalment automàtica mitjançant la intercomunicació que tenen entre ells. Només caldria que canviessin una d'aquestes lleis amb les que s'escuden i que els "obliguen" a esperar no sé quants dies.

A mi personalment el que m'ha arribat a afectar algunes vegades és la morositat dels bancs amb la demora en la disposició dels

diners que un client ja m'ha pagat i dels quals no en puc disposar,

i mentrestant he d'afrontar puntualment molts altres pagaments. Perquè cobrar diners no equival a guanyar diners, sobre tot avui dia.

Clarament es veu la simbiosi entre la morositat de l'estat i la funció dels bancs ja que per una banda un ens amenaça amb la puntualitat i de l'altra, el seu soci ens reté els diners, emparant-se amb les lleis que promulga el primer.
Una vegada que em vaig trobar en una situació compromesa com aquesta, el banc em va oferir la possibilitat de demanar un crèdit per dos o tres dies. Evidentment ho vaig solucionar per altres vies.
Si llavors tenien diner per deixar-me... en què quedem? Que no dèiem que no circulen diners?. Per començar, d'entrada, ja en tenien els meus.

Per més que diguin, això de la falta de diners al mercat és mentida. Tots sabem que parlem només de garanties i no de manca de diners.
Dit d'una manera més clara: Si en el moment més agut de la crisi, amb els bancs fent el ploramiques, algú va a un banc i demana 10.000 milions i aporta garanties suficients per garantir-ne el pagament dels interessos, a aquesta persona li posen els 10.000 milions a sobre de la taula ipso-facto.
Els diners hi són, però són als bancs. I amb la intromissió que fan en la economia de la ciutadania, quan tanquen l'aixeta, tot trontolla.

Si els bancs passessin a ser entitats d'estalvi tot això no passaria. La gent no hauria de demanar crèdit i la crisi seria molt menys sentida.
S'hauria de començar per desvincular el sector bancari del govern i tornar a un sistema en el qual

el rendiment de la feina es traduís en diner
i no en capacitat d'endeutament


com passa avui.
Per això faria falta un govern fort i amb clara vocació social. I per desgràcia, unes quantes tallades de cap.



El darrer govern que va aplicar aquests principis de protecció
dels drets del treballador davant dels especuladors ha estat
demonitzat fins a extrems paranoics. Amb un discurs així
segurament tornarien a tenir el suport
d'àmplies majories.
Clar que si se'ls associa amb l'assassinat
de masses i el genocidi i
no els deixen parlar per defensar-se'n,
poca cosa hi tenen a fer
i els especuladors apàtrides campen com mai.


Agafat al volant del cotxe i notant que, per moments, m'estava posant de mal humor, havent començat a contestar en veu alta al Sr. Fornesa, se'm va començar a regirar l'estómac mentre mentre anava repetint el meu discurs:
  • No vull sentir gurús com el sr. Fornesa escampant consignes que van en contra de la meva dignitat.
  • No vull sentir explicacions tècniques de com funciona l'economia per part de computadores humanes sense sentiment de país i que m'acaven dient que "les coses són així", sense ni el més mínim esperit crític.
  • Vull perdre la vista a intermediaris entre la meva feina i els meus diners.
  • Vull veure lleis que prohibeixin l'endeutament de la gent que treballa.
  • M'agradaria veure una llista amb noms i cognoms dels responsables d'això que en diuen crisi i que, com a mínim, anessin a la presó com qualsevol de nosaltres que hagués estat culpable d'una cosa semblant. No és demanar gaire, si és que els representants de les nostres institucions de govern pretenen tenir un mínim de credibilitat.

El primer polític que digui aquestes coses pel seu nom tindrà el meu vot i segurament el de molt altres.

I no vull sentir més programes de ràdio com aquell on el sr. Fornesa, l'anava dient grossa i les dues entrevistadores no feien més que llançar-li floretes, suposo jo que per limitació intel·lectual, ja que pel to de veu ja es veia que, encara que s'hagués cagat en les seves famílies, ni tan sols se n'haurien adonat. Bé... de fet ja ho estava fent.

Quan el demanar un crèdit passa de ser una opció per a temes i situacions determinades i es converteix en norma generalitzada, deixa de ser crèdit i es converteix en usura.

4 comentaris:

  1. Efectivamente Sr. Tripacallovillasec. El dinero nace como elemento de cambio facilitando, en un principio, el comercio y favoreciendo un intercambio justo y de bienes y una normalización de precios que resulta una clara mejora frente al trueque.

    Pero cuando se empieza a poner precio al propio dinero, sucede algo malévolo: éste se desvincula de la materia prima objeto mismo del intercambio, generando mercados ficticios y falsas plusvalías, riqueza falsa no sustentada en ningún bien, de la que cierta comunidad o etnia es, históricamente, precursora y maestra, y mediante este control financiero, junto al de la información, se toma control de un pueblo, un país, una sociedad entera.

    El último gobierno que intentó luchar contra este sistema, usted lo sabe, aún lo está pagando.

    Un saludo.

    ResponSuprimeix
  2. Exactamente, Sr. Leni:

    Si el tema es tan descaradamente evidente que parece mentira que estas opiniones no sean de dominio público.

    La consigna es la polarización: o el demonio comunista o el capitalismo de eso que llaman "los países libres". Hay más formas de entender un país, evidentemente.

    El tema del control financiero con el de los medios de información es la base de esta estrategia pues se impulsan mútuamente, como apunta usted.

    Aunque a mi, en primera instancia, lo que me preocupa más es la fase intermedia según la cual, a través de las constantes campañas de manipulación idéológica, se ataca y destruye sin tregua todo valor tradicional de la sociedad, quedando el pueblo totalmente desnudo de referentes y recursos, siendo así mucho más fácil la manipulación económica, que como si se tratara de un saqueo, entra en cualquier rincón de nuestra actividad, llegando a los extremos actuales.

    ¿Que quedará después, el día en que ya no quede ni rastro de los valores que hicieron que ciertas sociedades fueran prósperas?
    A ellos, los que ven las sociedades como meras plataformas de hacer dinero, les da igual; emigrando a otra zona del planeta con economías productivas se acaba el problema.

    ResponSuprimeix
  3. Creo que es el mejor análisis de la banca actual que he leído en muchísimo tiempo. Enhorabuena y saludos.

    ResponSuprimeix
  4. Muchas gracias, Winston, por tu elogio. No sé si habrá para tanto. Los planteamientos que hago son simplistas, aunque lo son intencionadamente.
    Es gratificante recibir comentarios de reconocimiento como este ya que a veces tengo la sensación de ser una especie de "loco de la colina" que va transmitiendo en ununiverso sin receptores. La mayoría de respuestas viene de tu "sector", cosa que me produce una doble satisfacción.
    Gracias, saludos y adelante!

    ResponSuprimeix