dimecres, 28 d’abril de 2010

23 - Elie Wiesel i el tatuatge fantasma


A una entrada anterior (número 7) parlava d'una polèmica del tal Wiesel on se l'acusava d'haver suplantat la identitat d'una altra persona. Un del punts importants era el del famós tatuatge amb les sigles A-7713 que Wiesel afirma portar marcat al braç, però que no ensenya mai a ningú.
Millor fer una ullada ràpida al tema per veure de què va:

Donada la caradura d'aquest personatge, que no para de sorprendre'm, vaig comentar el tema però, com que no l'havia estudiat a fons, ho vaig deixar aquí sense treure'n conclusions.

Buscant, buscant, he anat a trobar un video antic on algú de bona voluntat (encara que políticament incorrecte) ens mostra com, en un moment de descuit, l'home no va caure a tapar els braços i on es veu clarament la inexistència de cap tatuatge.





Ni a la dreta per baix ni a l'esquerra per dalt...


... ni a la dreta per dalt...


... ni a l'esquerra per baix...
... o sigui, res.
All clear

Segons es veu a la filmació, no hi ha rastre de tatuatge ni a dreta ni a esquerra, ni a sobre ni a sota.
I el personatge corre per tot arreu com si res, acusant a altres persones de monstruositats amb proves falses com el seu llibre "autobiogràfic" "Night", que ha estat declarat no creïble per les autoritats que redefineixen cosntantment la marca Holocaust, sense cap més pressió que la de les seves pròpies i descomunals incongruències.
No cal dir que és molt recomanable la lectura d'aquest llibre, que és curtet i es llegeix en una tarda, on el lector es quedrà amb un pam de nas al veure la quantitat de barbaritats increïbles (increïbles vol dir increïbles) que s'hi detallen, les quals no es creuen ni els mateixos jueus mínimament informats i que van d'experts en la matèria...

... un llibre que li va merèixer un Premi Nobel, ple d'afirmacions falses segons TOTS els historiadors del tema i que, incomprensiblement, segueix reeditant-se i se'l posa com a exemple del sofriment del poble jueu i de la maldat dels nostres veïns alemanys.

Confesso que em feia tanta vergonya anar a una llibreria
a comprar aquest llibre, que el vaig comprar per internet
i a l'estranger, però va valer la pena.



Sense personatges com aquest la vida seria menys entretinguda i, per descomptat, més barata.

El dia que es giri la truita, que tard o d'hora passarà, s'hauran de passar molts comptes. M'agradaria ser-hi per veure-ho, però sospito que encara n'hi ha per temps i que segurament em perdré aquest espectacle.


6 comentaris:

  1. No coneixia aquesta història. Em sembla fascinant! Per a fer una pel·lícula, vaja.

    Fa anys, escoltava relats de terror a RNE. En un d'ells, una persona suplantava la personalitat d'una altra, ocupant la seua feina de director d'orquestra, la seua condició de marit, pare, etc. Tot. El vertader era acusat d'impostor.

    ResponSuprimeix
  2. Aquest Wiesel és una mina. Aquesta sospita de la suplantació de la identitat la he conegut fa poc i podriem dir que, encara que s'huaria d'acabar de confirmar, la cosa, tenint en compte el tarannà d'aquest personatge, ha de tenir més de veritat que de mentida.
    Recomano l'estudi de la trajectòria d'Elie Wiesel i, sobre tot, el que fa referència al seus llibres i afirmacions públiques. La veritat és que costa d'entendre com és que els propis jueus no el fan callar.
    Segurament l'estratègia és la mateixa que acaba generant crisis mundials i que es basa amb tirar més llenya a sobre d'una cosa que no acaba de funcionar i anar fent la pila ben grossa fins que reventi tot.
    Pel que fa al tema de l'Holocaust el tema va així. Aquest castell de mentides en constant creixement, que només s'aguanta a base d'anar-hi afegint més i més llenya, ha de caure per força ja que la base real de que disposa no pot aguantar tanta estructura.
    Espero ser-hi el dia que això reventi. Quin espectacle tan deliciós. A veure si no me'l perdo.

    ResponSuprimeix
  3. Amigo Tripallocavipasec, acabo de leer un libro que me ha parecido magnífico y que si no lo has leído te lo recomiendo. Su título es "La industria del Holocausto" de Norman G. Finkelstein. Creo que te gustaría, en él además aparecen bastantes alusiones a Wiesel que ayudan a conocer aún mejor a tan deplorable personaje. Como dato curioso añadiré que el autor del libro no sólo es judío, sino que sus padres son supervivientes de campos de concentración, lo que no ha servido para mantenerle a salvo de las críticas sionistas que le han incluído en la lista revisionistas.

    Como siempre, un cordial saludo

    ResponSuprimeix
  4. Gracias, Winston. Este libro llegó a mis manos hace muchos años y llegué incluso a ponerme en contacto con su autor, con el que quedamos para vernos el día que coincidamos en las ciudades respectivas. Sutilmente y para ahorrarse problemas mayores, Finkelstein no niega el Holocausto y denuncia sus oscuras intenciones aunque, como es obvio, subyace de manera clara el dicho de que "cuando el río suena, agua lleva" o, como diría yo: "si algo huele a podrido es que está podrido (salvando las excepciones".

    ResponSuprimeix
  5. He publicado por error sin acabar.

    Sigo:
    Te quería comentar que, de todas formas, yo sigo en mis trece de que el libro más demoledor para el mito holcáustico es la lectura de mi querido Wiesel con su libro "la noche" puesto que este sí que niega cualquier evidencia de las cámaras de gas en Auschwitz de manera absoluta.

    Gracias de todas maneras por tu recomendación.
    Actualmente tengo el blog un poco abandonado en cuanto a entradas, por circunstancias personales que centran mi atención en otros temas, pero pronto seguiré a la carga.
    Recibe un cordial saludo y espero tener la ocasión de compartir una charla contigo cuando coincidamos.

    ResponSuprimeix
  6. No he leído el libro de Wiesel, pero intentaré hacerme con una copia a la mayor brevedad posible. Es normal que en determinados periodos los blogs queden momentaneamente parados, cualquiera que mantenga uno entiende perfectamente esto. El tiempo es un bien escaso y la forma de vida del mundo actual nos lo escatima contínuamente.

    Estoy seguro de que en algún momento tendremos la oportunidad de coincidir y aprovechar para compartir esa charla. Saludos

    ResponSuprimeix