dilluns, 10 de maig de 2010

24 - Vomitada a domicili

Per raons que no venen al cas arriben a les meves mans dos fullets, conjuntament al mateix paquet.

  • Un és un fullet de promoció del F.C. Barcelona enfocat als nounats.
  • L'altre, titulat "Desarrollo del niño de 0 a 18 meses", és un text amb il·lustracions on es descriu l'evolució dels nadons al llarg dels 18 primers mesos de vida. Un parell d'associacions i el Ministeri de Sanitat i Política Social signen l'imprès.


Al primer, deixant de banda que sigui del Barça, ja que podria ser de qualsevol altre equip, il·lustrant el text informatiu hi ha les fotografies de rigor amb nadons i tota la pesca. Te'l mires per sobre i el llences a la paperera, com toca.

El segon, que pel fet de ser informatiu i formatiu sembla a priori més interessant, te'l mires amb més atenció per veure si s'hi pot aprendre alguna cosa útil i, a diferència del primer fullet, hi ha una cosa que sobta i que es veu de seguida:

M'he dedicat a comptar les figures que hi apareixen i, d'un total de 87 figures humanes entre nadons i adults, 23 són de races provinents d'altres continents, el que fa un 26,43% del total, o sigui, més d'una quarta part.

Segurament la diferència entre aquest dos fullet vé de que un té finalitats purament lucratives i l'altre té finalitats només formatives.

El fullet del Barça es dirigeix a la gent del país per captar socis utilitzant fotografies tòpiques de nens que qualsevol veí pot considerar normal. És evident que si a la portada hi sortís un nen negre, la gent ho trobaria sorprenent. Per això no l'hi posen.

Pregunta:
Això fa que el Barça sigui un club racista?

Resposta:
No

L'altre, el del ministeri, no obstant, no té la necessitat de ser efectiu ja que no busca la traducció de la inversió en beneficis i no només li és igual que la gent percebi quelcom d'estrany amb la barreja de races dels ciutadans que hi apareixen, sinó que precisament per això ho fa. La intenció fonamental va destinada a inculcar valors nous als ciutadans (els contribuents que han pagat aquest imprès), descibint un país i un teixit social diferent del que fins avui encara és i que la gent, la immensa majoria, percep com a normal i legítim.

La mala fe d'aquest fullet va emparada sota el paraigua d'allò que en diuen la "correcció política".
Aquest terme, del tot subjectiu, no és cap veritat monolítica ni res absolut. Cadascú té la seva idea del què és políticament correcte i, en el meu cas, aquest concepte no té res a veure amb el que la doctrina capitalista apàtrida que domina la nostra societat considera correcte (correcte per als contribuents, evidentment).



Per no allargar-nos, i anant a suposar que els responsables d'aquesta piltrafa són bona gent, o com a mínim s'ho pensen, i que volien fer fer les coses de la manera més respectuosa, permetin-me que els faci una sèrie de puntualitzacions on diria que s'han equivocat i els ha mancat correcció política de la seva:

  • De primera els preguntaria si aquest fullet no l'han calcat d'un dels Estats Units i se'ls ha colat un aire estranger d'una societat diferent amb els seus càrrecs de consciència particulars, tan diferents dels nostres.
  • Pel que fa a la paritat de sexes:
Dels adults, hi ha un 55% d'homes davant el 45% de dones.
Que ningú s'estranyi si apareixen denúncies de dones que se senten discriminades.
Dels nens, hi ha un 13,7% de nenes davant d'un 86,3% de nens. La discriminació sexista arriba, en aquest cas, a nivells alarmants.
Els seus col·legues del flamant Ministeri per a la Igualtat li podrien fer una ullada, a veure què en pensen.

  • El títol "calendario del desarrollo del niño..." és també una clara ofensa a la feminitat. Caldria rectificar-ho i que hi digués, com a mínim, "de la niña y del niño". No entrem ja en els casos de sexualitat ambígua prematura on, de passada, a part de denunciar que no se'ls té en compte, els pobres afectats no tenen ni tan sols un adjectiu que descrigui la seva condició.
  • Entre la quantitat de nens d'altres races, he observat amb esglai que els únics nens que fan dolenteries (un que desenderça un calaix i un altre que destrossa joguines) són negres. També hi apareixen dos nens barallant-se i indefectiblement són de pell fosca, de raça indefinida. No s'ha de ser gaire perspicaç per veure la tendenciosa associació de certs colors de la pell amb el comportament antisocial. Una altra badada o potser un tret racista que se'ls ha escapat inconscientment. A veure si ho rectifiquen. Que sàpiguen que a mi, com suposo que a la majoria de gent que ha llegit el fullet, aquest detall m'ha impactat profondament
  • També els critico la manca de respecte per la pluralitat i el mestissatge ja que només hi apareix una parella de pares de races diferents, amb lo boniques que són. I també, molt irrespectuosa és la nul·la referència a parelles homosexuals amb nadons adoptats: Inacceptable.
  • El monolingüisme del fullet em fa deduïr que va destinat a gent de fora. És possible que s'hagin equivocat a l'hora d'enviarme'l i que hagués d'anar dirigit a immigrants de darrera generació. Però si entrem en aquestes consideracions, trobaria més adequat, per allò de no imposar res ni ofendre a ningú i de no coartar la llibertat cultural de ningú, que el fullet anés en vàries llengües, entre elles el suahili, el quítxua, el cantonès, l'àrab, romanès i caló, entre altres.
Una darrera observació:
La societat que es mostra en aquest fullet no és la meva, ni de lluny. Si algú ho vol comprovar, que vingui a visitar-me i ho veurà, encara que suposo que no cal.
Denuncio també la incomoditat que suposa pronunciar-se sobre aquests temes ja que, encara que aquests comentaris no tenen res a veure amb el racisme ni amb la xenofòbia, qualsevol que vulgui tergiversar el sentit del text i fer-me passar per un intolerant ho té tot a favor.

Cap comentari:

Publica un comentari