25 - Professions a redefinir (II)

La Guàrdia Urbana

No entraré en detalls d'un cas del qual he estat protagonista i víctima fa poc ja que no vull que això sembli una d'aquelles cartes dels lectors dels diaris ni tampoc es tracta d'anar explicant batalletes.

Ho faré curt: Fa unes setmanes em va aturar un cotxe de la Guàrdia Urbana i em van fer la prova de l'alcoholèmia i, encara que per molt poc, vaig donar positiu. La cosa, a part de la mala sort, ja que no condueixo gairebé mai i sóc, de natural, prudent i molt cívic, no hauria de tenir més conseqüències que la multa (que ja he pagat) i la retirada dels punts de carnet que toquin.
La mala sort va fer que, unes quantes hores després, quan entrava al garatge de casa, casualment em van veure la mateixa patrulla i, informant-me de que el meu cotxe estava "immobilitzat", em van fer baixar i se me'l va endur la grua.

L'endemà vaig anar a buscar el cotxe, vaig pagar una altra multa, i vaig donar el tema per acabat.

Val a dir que, suposo perquè ja m'estic fent gran, que em vaig prendre totes aquestes coses amb la més absoluta calma fins al punt de que en tot moment, amb els dos pobres nois que feien d'agents, vam estar parlant cordialment de coses i problemes sense importància, fent petar la xerrada, fins i tot sobre temes personals i íntims, amb un d'ells, en plan col·lega, comentant-me els problemes que tenia amb la seva parella, la perfídia d'aquella dona, etc. Em van comentar anècdotes de la seva feina, coses curioses, altres, divertides... Jo m'ho vaig prendre amb molta paciència i resignació, coses de fer-se gran.

La meva sorpresa va arribar ahir quan em va arribar una citació judicial per un judici de faltes on m'assabento que se m'acusa (en majúscules) de RESISTÈNCIA I DESOBEDIÈNCIA A AGENTS DE L'AUTORITAT.

Hi ve una còpia de la denúncia on s'hi diuen un seguit de mentides tals com que se'm va llegir tres vegades els articles del C. Penal, segons el qual el meu cotxe estava immobilitzat, que vaig declarar que era conscient d'això, etc, etc i tot un seguit de mentides i més mentides fins arribar al clímax on, també en majúscules, transcriuen una frase que diuen que vaig dir i que diu que "PORQUE ME SALE DE LOS HUEVOS Y PORQUE LAS NORMAS LAS ESCRIBEN CUATRO GILIPOLLAS Y ESTAN PARA SALTÁRSELAS"... al·lucinant.

La qüestió és que la teòrica gravetat de l'alcoholèmia ha quedat a un segon terme. Un cop pagades les multes i els punts de carnet retirats, el tema passa a la història. Ara comença l'autèntic problema, que em pot arribar a costar molt temps i diners i que -ho dic amb la més absoluta sinceritat- és totalment fals.

Porto temps intentant esbrinar què és el què va portar a aquests dos agents a actuar amb aquesta mala fe i ganes de fer mal, del tot incomprensibles per a mi.

L'advocat que m'assisteix, un bon amic meu, a part de ser l'advocat més eficient que es pugui trobar a Barcelona, essent ell un expert en el tema, ja m'ha dit que n'ha vist de molt més grosses i que m'ho prengui amb calma, que segurament perdrem el cas, que hi ha molt poc a fer. Per anar intentant saber les motivacions que van poder tenir aquest dos individus, va anar per la via psicològica, preguntant-me que quin cotxe tinc, si és molt car, etc., que no és el cas, encara que segurament els guàrdies, amb el sou que cobren, segurament no se'l podrien permetre.
També em va comentar que moltes vegades, aquestes situacions, per desgràcia força freqüents, són venjances provinents de les seves frustracions socials, econòmiques, etc. Potser, no descarta, que el mòbil de fons sigui alguna cosa així com "se va a joder este pijo de la zona alta" o alguna altra singularitat per l'estil.

No descarto, i ja fent referència a la dolorosa realitat social, molt palpable, però que no apareix mai a cap mitjà, que hi pogués haver un mòbil tipus "se va a enterar este burguesito catalán, que lo tiene todo y se cree muy guapo, mientras que nosotros, hijos de inmigrantes, que hemos venido a levantar a Cataluña, nos pasamos el día currando". No és que no ho descarti... és que jo diria que la cosa va per aquí.


I anem al tema de la redefinició de les professions:

Estic del tot segur que si els agents que patrullen per la zona on visc fossin veïns meus això no hauria succeït.
Per començar probablement ens coneixeríem, tindríem amics comuns i fins i tot podríem haver estat companys d'escola.
Compartiríem una mateixa escala de valors i idioma i seria impossible que entressin en joc mòbils com el que va impulsar aquest dos individus a fer mal conscientment a una persona educada i correcta.

Per motius familiars viatjo amb amb certa freqüència a Suïssa.
En aquell país es poden veure escenes que aquí són inimaginables com ara un grup de nois amb molt bon aspecte, sans i esportistes, jugant un parit de vòlei al costat del llac i que en comptes de ser uns "pijos", resulta que són els bombers i guàrdies urbans del poble, que són fills d'allà, viuen allà i treballen allà amb total harmonia amb la societat i l'entorn.
A l'autobús, el conductor, que acostuma a ser un noi jove del poble, amenitza el trajecte obsequiant als passatgers amb una ocurrència divertida a cada parada. Els passatgers riuen, tots, i, amb el somriure marcat a la cara, esperen el proper comentari, que els farà riure novament. Quan veig aquestes escenes quotidianes i normals d'aquella societat sento un immens plaer, m'ho miro meravellat i amb interès a la vegada que m'entra una certa recança quan penso en la diferència que hi ha a casa meva.

Acceptant que que la cosa té difícil solució i que més aviat va cap a pitjor, amb una societat que acusa cada cop més la polarització accentuada entre rics i pobres amb el deteriorament a les classes mitjanes, que encara que no és el el model tradicional català, per influència inevitable, cada cop ens afecta més, reclamo, com a mínim

una redefinició, en aquest, cas de la Guàrdia Urbana:

• Que els agents exerceixin la seva feina sempre al districte on viuen.

• Que es facin rigorosíssimes proves psicotècniques als agents per descartar que, entre altres coses, puguin caure en abusos d'autoritat provinents de desequilibris mentals i frustracions.

• Que, per tal de que això sigui possible, se'ls equipari el sou, com a mínim, a la renda per capita, o més, de la zona on viuen i treballen. Resultaria d'això que cada districte fixaria el sou per als agents d'acord amb la naturalesa de cadascun, amb el resultat que els nois de, posem per cas, famílies més o menys acomodades, podrien dedicar-se a la necessària feina d'agent de la Guàrdia Urbana sense perdre ni prestigi ni nivell social.

Fem números:

Proposo, per exemple, que el sou destinat a un agent del meu barri

s'augmenti en 2.000 euros mensuals.

Calculo que la zona on visc, de manera més o menys homogènia, pot contenir una població de

400.000 persones.

D'aquestes 400.000 persones, posem que només n'hi ha

180.000 que paguen impostos.

2.000 euros dividits entre 180.000 persones fan un total de

0,01 euros/agent/contribuent/mes.

0,01 euros al mes fan un total de 0,12 euros l'any:

Misèria i companyia

Quants agent hi deu haver? 400? tiro llarg?

0,12 euros per 400 agents representa un cost de

48 euros l'any.

La pregunta és la següent:

Estaria disposat a pagar 48 euros més l'any (que fan 4 euros al mes) per tal de tenir una Guàrdia Urbana modèlica,
amb nois educats a bones escoles privades,
que parlin idiomes,

que s'identifiquin amb el barri i la seva gent,

que s'estimin el país,
que sàpiguen distingir entre un delinqüent i un ciutadà honrat,
que passin controls psicotècnics rigorosíssims, etc, etc?

Aplicant aquest sistema, qui sap si a alguns barris, el cost de la Guàrdia Urbana potser podria arribar a baixar.

No cal dir que aquest 48 euros l'any són una part irrisòria del què em costarà la multa que em caurà pel fet d'haver estat atès per agents que em veien com a un element estrany (a casa meva), trobant normal i justificat fastiguejar gratuïtament la vida a un ciutadà, motivats per la malaltissa escala de valors de la seva cultura d'origen que els legitima a fer un abús d'autoritat i a traïció.

Tampoc cal començar a parlar de les innombrables millores a tot nivell que l'actuació d'aquest nous agents suposaria, que seria molt notable de manera immediata ja que per començar, com és lògic, serien més eficients.

Per acabar, i com a exemple del que acabo de dir,

l'estrangeria cultural i baixa qualitat personal,

el pobres nois van fer la denúncia falsa van i transcriure la meva suposada frase que deia anteriorment de "PORQUE ME SALE DE LOS HUEVOS...".

Les cometes indiquen la seva literalitat però no van caure en que ni els vaig parlar en castellà en cap moment ni que, a part de que jo no he dit mai una baixesa com aquesta, no saben que en català, si bé es poden arribar a dir coses més gruixudes, una frase així, simplement no existeix. Ni idioma, ni contingut, ni estil ni, per descomptat, com ja he dit abans, el marc de la conversa, que va ser d'absoluta cordialitat. La veritat és que fins i tot em van caure lleugerament simpàtics.

Sigui com sigui, la realitat és que m'espera un judici, una multa ben maca i a partir d'ara aniré pel món amb antecedents penals.

Visca la multiculturalitat, però això sí: "Too zemoh catalaneh"