6 - Neonazis a Israel

Una ullada a webs com aquest:
66@wcbs.dayport.com

I com aquesta notícia, moltes altres sobre el tema. És per morir-se de riure.
Talment les Elite Korps de les Waffen SS, igualets.

Resulta que a Israel proliferen grups de neonazis vandàlics amb creus gamades, que reparteixen llenya i fan destrosses a tort i a dret. Em cargolo de riure com mai.

Em deia l'altre dia un conegut que havia vist la notícia, que era una paradoxa curiosa que sorgissin nazis a Israel.

La cosa no és ben bé així. La veritat és que ben mirat no és tan sorprenent que hi sorgeixin ocellots d'aquests.
Seria sorprenent que hi sorgís el partit nacionalsocialista, això sí.

Aquests nois desarrapats són joves abandonats i maltractats pel sistema, que no han estat educats, que ningú els ha ensenyat res, que traginen una frustració galopant, que veuen el futur magre, que no s'identifiquen amb res ni ningú i que acaben agrupant-se amb colles per adquirir una mica de personalitat. En comptes de fer alguna cosa positiva, de manera inconscient acaben maltractant el culpable de les seves frustracions: la societat, de la qual no se senten part.

Són l'exemple de com l'energia d'una persona, que pot arribar a fer coses sublims, al no tenir les pautes per ser canalitzada, s'escampa com un globus que esclata. Com deia Salvador Dalí: tota rosa neix d'una presó.
Només surten crits, exabruptes, cops, etc. Una colla d'inútils, en definitiva, carn de canó del capitalisme desbocat, resultat de les polítiques que imperen allà on viuen.

Van tan perduts, que tot i que s'envolten de simbologia nacionalsocialista, no saben del què tracten, ja que l'associació simplista del nacionalsocialisme amb la barbàrie és un concepte de postguerra, fruit de la manipulació.
Curiosament, anant contra el sistema, el què fan és fortificar-lo ja que embruten el significat de l'única ideologia que realment fa por als qui remenen les cireres i en concret al lobby jueu.
Tot un entrellat símbols, actituds i significats molt interessant per ser analitzat semiòticament.
Serà per això que proliferen, fins i tot a Israel on, si bé causen alguna molèstia als ciutadans, en el fons legitimen i rubriquen la seva estratègia universal de manipulació: el victimisme a través de la demonització de l'adversari.

L'alemanya nacionalsocialista tractava els seu joves com mai més s'ha tornat a fer a Europa i, per tal de que no pugui ressorgir aquest fenomen, s'ha associat el nacionalsocialisme amb aquesta púrria decadent de qui en diuen neonazis per una qüestió simple de desprestigi.

El nacionalsocialisme ha estat l'únic sistema polític que s'ha enfrontat seriosament als tentacles de la banca internacional i a les multinacionals i, de resultes d'això, ho va haver de pagar molt car. L'atac constant de què són objecte encara avui, dia rera dia ve d'aquí. Lo de l'Holocaust només n'és un pretext.

Per això no m'ha estranyat gens que sorgissin neonazis a Israel. Perquè en certa manera es podria dir que l'estètica i "filosofia" neonazi, el fenomen social, és un invent jueu, una pura tergiversació.

A l'Alemanya dels anys trenta, la creu gamada no tenia res a veure amb aquesta colla d'inútils. Com tothom sap, s'associava a tot el contrari. La joventut, modèlica i disciplinada, com cap altra se n'ha vist des de llavors. Per això i per tota una sèrie de raons en la mateixa línia, els seus dirigents van arribar a tenir un suport popular massiu gairebé unànime com no s'havia vist mai abans i que no s'ha tornat a veure mai més des de llavors.

I aquest invent que han creat ells mateixos ara els ve a casa a tocar els dallonses.

De què s'estranyen? Si és de pura lògia.

Que ningú no s'esveri. Neonazi no vol dir nazi. Els neonazis són incompetents, inofensius i mesells, incapaços de portar a terme cap objectiu. Amb quatre barrabassades ja en tenen prou, i després callen i busquen feina per pagar els rebuts de la Visa a final de mes.
Els nazis no tornaran, res ho fa presagiar, encara que ja estaria bé que ho fessin algun dia i posessin a uns quants responsables d'aquesta misèria en solfa.

Vull deixar clara una cosa:
Si algú pot arribar a pensar que aquest blog està fet per un nazi, que es tregui aquesta idea del cap. El què passa és que em vaig afartar de sentir insults i especulacions victimistes sense parar contra aquesta gent per part d'aquesta altra gent, que no tenen ni la més mínima credibilitat. Els atacats, sempre en silenci, van anar despertant la meva curiositat.
A partir d'aquí vaig anar descobrint un rosari de coses positivíssimes que tenien i, no me n'amago, els he anat agafant simpatia. Ara, que quedi clar: a mi el tema em toca de lluny. Només els tracto amb simpatia per compensar l'agressivitat amb la que són atacats injustament dia a dia.

De dues coses n'estic del tot segur: Que hi ha una infinitat de coses d'ells, molt interessants, que es podrien aprofitar avui dia, i que les monstruositats de que se'ls acusa impunement són indiscutiblement exagerades.