3 - Noè: una icona irrepetible

Juntament amb Elie Wiesel, l'altre personatge que m'apassiona -i potser més- és el patriarca Noè.

Ens ensenya la Bíblia que Noè va ser capaç de salvar-se d'un xàfec tan descomunal de resultes del qual no va quedar res viu a la terra i ni tan sols van poder flotar la resta de les barques dels pescadors i mercaders de l'època de tot el món. Tampoc els vaixells de guerra, que tothom sap que si estan fets a prova de bomba segurament també ho deuen ser a prova de pluja. En fi, seguim.

Tal com ens mostra la imatge, potser les mànegues van ser
la causa de l'enfonsament de totes les altres barques.

De totes maneres, pensem que Noè tenia el favor de Déu i que el Diluvi devia ser tan desproporcionat i fora de lloc que, qui sap, potser és possible que s'enfonsessin totes les altres barques. I és clar, si Déu tria que et salvis tu i els altres no... en definitiva, donem-ho per bo.

Ara bé, hi ha coses de Noè que m'encenen. Les enumeraré:

Noè pecador corrupte?

• Per començar i pensant que havia estat triat per, amb la seva família, crear un món nou sense pecat, la tria és errònia. El pecat i la corrupció dels seus descendents (forçadament fruit de l'incest i decadents creuaments consanguinis) va tornar a regnar sobre la terra de seguida.

No només entre els seus descendents va proliferar el crim.
S'ha demostrat que molts animals també van ser triats amb criteri discutible.

Un farsant?

• Va ser Noè un farsant prou hàbil per poder enganyar Déu? Potser Déu confiava en ell i es va deixar enganyar. Sembla una possibilitat força verossímil.

No és descartable que portés un roc a la faixa o,
en tot cas, a la túnica.

Conspiarador?

• Va ser l'extermini hiperholocàustic del Diluvi una conxorxa mafiosa entre Déu i Noè per repartir-se el món? No és una possibilitat a descartar que tots dos portessin males intencions i actuessin d'acord, eliminant tota la humanitat per repartir-se el pastís. De fet tots som descendents de Noè i en el fons, fins i tot després de tantes generacions, portem encara un petit dimoni a dintre, encara que no ens agradi reconèixer-ho i girem la cara quan veiem el què som capaços de fer segons les circumstàncies. Pensem, per exemple, en atrocitats com el genocidi alemany perpetrat impunement després de la guerra per les democràcies occidentals, el llançament de bombes atòmiques a ciutats, la publicació de llibres incitadors a l'odi com "Night", d'Elie Wiesel, etc.
  

Impressionant document on queda registrada la mala voluntat d'una
família de pecadors, que, no tenint-ne prou amb el què havien fet,
a sobre intentaven colar-se a l'Arca amb tota la cara dura.

Error diví?

• Era Déu (m'inclino més per aquesta teoria) un inútil tan gran per fer pagar als altres els seus propis errors i per tant també s'equivocà al fer la tria de Noè? Tenia Déu pa a l'ull? Tot sembla indicar que sí. Recordem que Déu s'equivoca sovint i ja des del principi. D'això en parlarem un altre dia.

Des del Gènesi, incomprensiblement, Déu va començara fallar de
manera alarmant. Sense anar més lluny, un dels àngels, Llucifer,
li va sortir defectuós i creà l'infern. Vist en perspectiva, sembla
que el Diluvi va ser pitjor que l'infern.

Mentider

• Que Noè va enganyar conscientment Déu i no va complir els seus preceptes és evident si tenim en compte detalls, documentats al la Bíblia, com que molts animals antediluvians com el gripau, la serp, l'aranya, designats per Déu com a malignes al Levític, a l'Antic Testament, van sobreviure el diluvi, necessàriament refugiats a l'Arca. Serà possible que Noè tingués la barra de saltar-se a la torera els preceptes del Salvador (salvador d'ell, s'entén) en un moment crucial com aquell? D'altra banda caldria preguntar-se com és que Déu va crear animals malignes, però, en fi, aquest és un altre tema.
  

Milers, qui sap si milions, d'espècies van haver de quedar per força
condemnades a l'extinció a causa de les reduïdes mides de l'Arca.

Ocultador insolidari

• Noè va amagar l'existència d'Amèrica, Austràlia, les Galàpagos, Nova Zelanda, etc. Tots els animals endèmics d'aquestes parts del planeta que van anar essent descobertes per cristians a partir del segle XV els havia salvat, per descomptat, Noè.
  

Important document on es certifica l'embarcament de
cangurs (Austràlia), rinoceronts, zebres (Àfrica),
mapatxes (Amèrica del Nord), llames (Sud-Amèrica), entre altres.

• De tot això no va dir res a ningú. Sabia que la terra era rodona i no ho va dir a ningú. Sabia on eren Amèrica, Austràlia, i no ho va dir a ningú. Imaginem com es devia sentir el capità Cook en veure el primer cangur i adonar-se de seguida que Noè se li havia avançat.

Cook va quedar molt contrariat però, si un es posa
a la seva pell, és fàcil fer-se'n el càrrec.

Els cangurs portaven allà, efectivament, molts segles.

Segons ha quedat registrat a les cròniques, embarcar
els cangurs sembla que no va ser una empresa fàcil.

Racista

• Però hi encara una cosa més grossa: La Bíblia ens mostra clarament que aquest jueu anomenat Noè va ser un racista redomat fins a extrems inconcebibles. Qui sap si no va ser el primer racista de la història, l'inventor del racisme. Veure les evolucions del poble jueu al segle XX juntament amb part dels seus cosins cristians (els neocons nord-amenricans entre altres) sembla corroborar aquesta teoria, encara que és evident que caldria estudiar a fons aquesta idea, no fos cas que caiguéssim en errors a causa de la precipitació. Però bé, aquest tema deixem-lo ara. Com si no n'hagués dit res. Seguint amb l'inefable Noè, els seus racisme i intolerància queden registrats a la Bíblia com a primer testimoni de la incitació a l'odi racial quan se'ns ensenya que, dels humans, només es van salvar ell i alguns parents propers. I els negres? I els indis, xinesos, esquimals, etc? on eren, d'on vénen? Evidentment anaven per parelles a les bodegues de l'Arca, amuntegats amb els altres animals. Noè no els considerava persones. Davant d'això no tinc paraules; sobren els comentaris.
  

Davant d'un farsant corrupte com aquest, Elie Wiesel es queda curt, com un principiant. Però és evident que va darrera del seu mestre i el seu model l'inspira.
Estimat Wiesel: et veig bé, ple de salut i fermesa. Vols emular el teu ídol i t'hi esforces. Has conquerit i destruït moltes parcel·les de la dignitat humana i encara et sents amb forces per seguir a la càrrega. Admiro la teva tenacitat però també t'haig de dir que no crec que superis mai el teu mestre Noè. De moment conforma't amb passejar el gosset i la truja.